-Háblale despacio, que es catalana.
L’educació per davant de tot. No ens posarem a parlar normal davant una persona a qui segur que li costa entendre l’espanyol, devia pensar qui va fer aquest comentari. No era algú que desconeix la realitat catalana, sinó algú amb familiars vivint a Catalunya.
Evidentment, no se li va passar pel cap que la seva interlocutora, ja jubilada, no s’havia educat sota la perillosa immersió lingüística nacionalista, sinó en la normalitat de l’educació franquista.
Tampoc podia imaginar-se que fóra de les societats monolingües (encara n’hi ha?) hi ha gent capaç de mantenir còmodament una conversa en idioma que no sigui la seva llengua materna.
Això si, és a Catalunya on tenim un problema amb l’educació de la canalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada