Predir el futur

 

Corria la tardor del 2004. En un acte de la campanya contra la constitució europea al casal Tio Canya de Barcelona, parlava en Josep Guia, històric líder del PSAN, sobre els diferents models d'Europa: l'Europa dels estats, l'Europa en xarxa i l'Europa del pobles.
Els darrers minuts els va dedicar a previsions sobre el futur més immediat.
En pocs anys Euskal Herria (en ple pla Ibarretxe), Irlanda del Nord (en procés de pacificació) i Còrsega (també en procés de pacificació) serien independents, ja que després dels atemptats del 11 de setembre a Nova York s'havia arribat a un consens per resoldre la violència política amb les urnes.
La porta era a punt d'obrir-se, i els catalans no semblava que tinguèssim prou força per traspassar-la. Ens hauríem de quedar amb escocesos i flamencs davant la ports i guanyar-nos el dret a tornar-la a obrir amb el nostre esforç - fins al moment ens havíem aprofitant dels bascos.
Avui, el gener  del 14, amb un referèndum convocat a Escòcia, data fixada per una consulta a Catalunya, i eleccions trascendentals a Bèlgica i Flandes a la primavera, i mentre bascos, irlandesos i corsos estan per altres qüestions, no es pot fer més que recordar el que deia l'expert, fer prediccions és molt complicat, especialment si són de futur.